Psiquiatria

Professionals de la Salut Mental

Empodera't del teu propi canvi

Especialistes en ajudar-te a cuidar de tu i del teu entorn

Què és la psiquiatria?

La psiquiatria és una branca de la medicina que s’especialitza en el diagnòstic, el tractament i la prevenció dels trastorns mentals. Els psiquiatres són metges que han completat estudis de medicina i després han obtingut una especialització en psiquiatria. Utilitzen enfocs mèdics i terapèutics per avaluar i tractar els trastorns psiquiàtrics, incloent-hi l’ús de medicaments, teràpia psicològica i altres intervencions.

 

L’atenció psiquiàtrica s’adreça a persones que experimenten trastorns mentals o emocionals.

Aquests trastorns poden incloure depressió, ansietat, trastorn bipolar, esquizofrènia, trastorns de l’alimentació, trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), trastorns de personalitat i molts altres.

Requereixo atenció psiquiàtrica?

L’atenció psiquiàtrica pot ser necessària quan els símptomes d’un trastorn mental afecten significativament la vida diària d’una persona, causant angoixa emocional, dificultats en les relacions interpersonals, deteriorament del rendiment acadèmic o laboral, i problemes en la salut física i benestar general. Els psiquiatres treballen en col·laboració amb altres professionals de la salut mental, com ara psicòlegs i treballadors socials, per oferir una atenció integral i abordar les necessitats individuals de cada pacient.

 

És important destacar que cercar atenció psiquiàtrica no ha de representar un estigma. La salut mental és igual d’important que la salut física, i buscar ajuda d’un professional capacitat pot ser fonamental per millorar el benestar emocional i portar una vida més plena i satisfactòria.

Com són les visites psiquiàtriques?

A la primera visita es realitzarà una entrevista diagnòstica encaminada a elaborar la història clínica del pacient. Aquesta primera visita sol tenir una durada de 60 minuts i està encaminada a elaborar un diagnòstic presumptiu i un tractament farmacològic si es considera convenient.

 

Les visites següents tenen una durada de 30 minuts i estan orientades a ajustaments farmacològics, resolució de dubtes i brindar suport psicoeducatiu i altres recursos terapèutics.

Altres objectius de les visites són:

  • Disseny i supervisió de plans de tractament personalitzats, que inclouen psicoteràpia, teràpia farmacològica i recomanacions de canvis en l’estil de vida.
  • Brindar suport emocional i orientació als pacients per ajudar-los a desenvolupar habilitats d’afrontament efectives i promoure una resiliència mental més gran.
  • Treballar en estreta col·laboració amb altres professionals de la salut mental, com psicòlegs i treballadors socials, per oferir una atenció integral i coordinada.
Quins són els trastorns psiquiàtrics més comuns?
Trastorn depressiu

Concepte

El trastorn depressiu, conegut com a depressió, és un trastorn mental que es caracteritza per sentiments persistents de tristesa, pèrdua d’interès o plaer en les activitats quotidianes, i una disminució general en el nivell d’energia. La depressió pot afectar la manera com una persona pensa, sent i es comporta, i pot interferir significativament en la seva capacitat per funcionar a la vida diària.

Alguns dels símptomes més comuns associats amb el trastorn depressiu inclouen:

  • Estat d’ànim deprimit: Sentiments de tristesa, desesperança o buit profund que es mantenen durant la major part del dia, gairebé cada dia.
  • Pèrdua dinterès o plaer: Disminució significativa en l’interès o la capacitat per gaudir activitats que solien ser plaents, com passatemps, relacions socials o el treball.
  • Canvis a la gana i pes: Pèrdua o augment de pes significatiu sense una raó aparent, així com canvis en la gana que poden portar a una disminució o augment en la ingesta d’aliments.
  • Trastorns del son: Insomni (dificultat per agafar el son o mantenir-se adormit) o ​​hipersòmnia (son excessiu) gairebé cada dia.
  • Fatiga i manca d’energia: Sensació persistent de cansament, debilitat i manca d’energia, fins i tot després de descansar adequadament.
  • Sentiments de culpa o inutilitat: creences negatives sobre un mateix, sentiments de culpa excessiva o inadequació, i pensaments recurrents de ser una càrrega per als altres.
  • Dificultats cognitives: Dificultat per concentrar-se, prendre decisions o recordar informació.
  • Canvis en l’activitat física: Agitació o alentiment psicomotor observables, com ara inquietud constant o moviments i respostes físiques més lents.
  • Pensaments de mort o suïcidi: Pensaments recurrents de mort, ideació suïcida o intents de suïcidi.

Causes

El trastorn depressiu pot tenir diverses causes, que inclouen factors genètics, desequilibris químics al cervell, esdeveniments traumàtics, estrès crònic i problemes de salut física.

Tractament

El tractament de la depressió generalment implica una combinació de psicoteràpia i medicació antidepressiva, segons la gravetat dels símptomes. També es recomana un enfocament holístic que inclogui l’adopció d’hàbits saludables, com ara una bona alimentació, exercici regular, son adequat i suport social.

Si creus que pots estar experimentant símptomes de depressió, és important cercar ajuda professional. Un psiquiatre, psicòleg o un altre professional de la salut mental capacitat pot proporcionar un diagnòstic adequat i un pla de tractament personalitzat per ajudar-te a superar la depressió i millorar la teva qualitat de vida. Recordeu que la depressió és tractable i que hi ha ajuda disponible.

Trastorns d'ansietat

Concepte

Els trastorns d’ansietat són condicions mentals que es caracteritzen per la presència d’ansietat i preocupació excessives, persistents i desproporcionades en relació amb les situacions i els esdeveniments de la vida quotidiana. Aquests trastorns poden afectar la manera com una persona pensa, sent i es comporta, i poden interferir significativament en la seva vida diària.

Aquí hi ha alguns trastorns d’ansietat comuns:

  • Trastorn d’ansietat generalitzada (TAG): Es caracteritza per una preocupació excessiva i persistent sobre diversos aspectes de la vida, com ara el treball, les relacions o la salut, fins i tot quan no hi ha una raó clara per preocupar-se. Les persones amb TAG solen experimentar símptomes físics, com ara inquietud, dificultat per concentrar-se, tensió muscular i problemes per agafar el son.
  • Trastorn de pànic: Es caracteritza per atacs de pànic recurrents i inesperats. Durant un atac de pànic, una persona pot experimentar símptomes físics intensos, com ara palpitacions, dificultat per respirar, marejos, sensació de pèrdua de control i por de morir. Aquests atacs poden passar en qualsevol moment i provocar una por constant de tenir més atacs.
  • Trastorn d’ansietat social (fòbia social): implica una por intensa i persistent a situacions socials o de rendiment, en les quals una persona se sent observada o jutjada pels altres. Les persones amb fòbia social poden evitar situacions socials i experimentar una ansietat significativa quan es veuen obligades a enfrontar-les, cosa que pot interferir en la seva vida personal, laboral i acadèmica.
  • Trastorn d’ansietat per separació: És comú en nens, però també pot afectar adults. Es caracteritza per una ansietat intensa quan una persona se separa de figures d’aferrament, com els pares o la parella. Pot provocar una por extrema a la separació i dificultats per estar sols.
  • Trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT): Ocorre després d’haver experimentat o presenciat un esdeveniment traumàtic, com ara un accident greu, violència, abús o desastre natural. Les persones amb TEPT poden experimentar records intrusius, malsons, evitació de situacions relacionades amb el trauma i una resposta exagerada de por o ansietat.

Tractament

El tractament dels trastorns d’ansietat pot incloure teràpia cognitivoconductual (TCC), medicaments ansiolítics i tècniques de maneig de l’estrès. La TCC ajuda a identificar i canviar els patrons de pensament i de comportament negatius associats amb l’ansietat, mentre que els medicaments poden ajudar a reduir els símptomes. En alguns casos, es fa servir una combinació de tots dos enfocaments.

Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat

Concepte

El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat és un trastorn neuropsiquiàtric que es caracteritza per dificultats persistents en l’atenció, la impulsivitat i la hiperactivitat. Afecta tant nens com adults i pot tenir un impacte significatiu en la vida diària i el funcionament acadèmic, laboral i social.

Les característiques principals del TDAH són:

  • Dificultats d’atenció: Les persones amb TDAH tenen dificultats per fer atenció als detalls, mantenir la concentració en tasques o activitats, i poden ser fàcilment distretes per estímuls externs. Poden semblar desorganitzades i tenir dificultats per seguir instruccions.
  • Hiperactivitat: Els individus amb TDAH solen tenir un nivell d’activitat física més alt del que s’esperava per a la seva edat o situació. Poden ser inquiets, moure’s constantment, tenir dificultat per quedar-se quiets i actuar com si estiguessin “impulsats per un motor”.
  • Impulsivitat: La impulsivitat es manifesta en accions precipitades sense pensar en les conseqüències. Les persones amb TDAH poden tenir dificultat per controlar les respostes emocionals i comportamentals, interrompent altres en converses o mostrant dificultats per esperar el seu torn.

És important destacar que els símptomes del TDAH poden variar en la presentació i la gravetat d’una persona a una altra. Algunes persones poden tenir predomini de símptomes d’inatenció, mentre que d’altres poden presentar principalment hiperactivitat i impulsivitat. També és possible que els símptomes canviïn amb el temps.

Causes

El TDAH té un component neurobiològic i genètic, i la causa exacta no es comprèn completament. No obstant això, es creu que hi ha factors hereditaris, desequilibris als neurotransmissors i alteracions a les regions cerebrals relacionades amb l’atenció i el control d’impulsos.

Tractament

El tractament del TDAH sol involucrar una combinació denfocaments, que poden incloure teràpia conductual, entrenament en habilitats socials, suport educatiu i, en alguns casos, medicació. La teràpia conductual ajuda les persones a aprendre estratègies per millorar l’atenció, l’organització i el control dimpulsos. Els medicaments, com ara els estimulants o els no estimulants, poden ajudar a reduir els símptomes del TDAH i millorar el funcionament diari.

Si sospites que tu o algú que coneixes podria tenir TDAH, és important buscar una avaluació i un diagnòstic adequats per part d’un professional de la salut mental capacitat. Amb un tractament adequat i un suport adequat, les persones amb TDAH poden aprendre a manejar els símptomes i portar una vida plena i reeixida.

Trastorn bipolar

Concepte

Anteriorment conegut com a trastorn maníac-depressiu, és un trastorn de l’estat d’ànim caracteritzat per canvis extrems en l’estat d’ànim, energia i activitat. Les persones amb trastorn bipolar experimenten episodis de mania, períodes de depressió i, en alguns casos, episodis mixtos que presenten característiques tant de mania com de depressió.

Els dos pols principals del trastorn bipolar són:

  • Episodis de mania: Durant els episodis de mania, una persona experimenta un estat d’ànim elevat, eufòric o irritat. Poden sentir-se extremadament enèrgics, tenir una autoestima inflada i una gran confiança en ells mateixos. També poden tenir una menor necessitat de son, parlar ràpidament, tenir idees grandioses o impulsives, i participar en comportaments de risc, com ara despeses excessives o conductes promíscues. La mania pot ser tan intensa que pot interferir en el funcionament diari i les relacions personals.
  • Episodis de depressió: Durant els episodis de depressió, una persona experimenta una profunda tristesa, manca d’interès en activitats prèviament plaents, canvis en la gana i la son, fatiga, dificultat per concentrar-se i pensaments de suïcidi o mort. Poden tenir dificultats per funcionar a la seva vida diària i experimentar una disminució significativa en la seva qualitat de vida.

És important destacar que el trastorn bipolar és una condició crònica i recurrent. Els episodis de mania i depressió poden durar dies, setmanes o fins i tot mesos, i la freqüència i la gravetat poden variar d’una persona a una altra. Entre els episodis, les persones amb trastorn bipolar poden experimentar períodes d’estabilitat emocional.

Causes

La causa exacta del trastorn bipolar encara no es coneix, però es creu que hi ha factors genètics, químics i ambientals que contribueixen al desenvolupament. El diagnòstic i tractament del trastorn bipolar són fonamentals per ajudar les persones a manejar els símptomes i portar una vida equilibrada.

Tractament

El tractament generalment implica una combinació de medicació estabilitzadora de l’estat d’ànim, com ara els estabilitzadors de l’estat d’ànim i els antipsicòtics, i teràpia psicoterapèutica, com ara la teràpia cognitivoconductual (TCC) i la teràpia interpersonal.

Trastorns per addiccions

Concepte

També coneguts com a trastorns d’ús de substàncies, són afeccions cròniques i recurrents caracteritzades per la compulsió cap a l’ús de substàncies addictives i la dificultat per controlar-ne el consum i/o cap a certes conductes malgrat les conseqüències negatives que puguin comportar a la vida personal, social i laboral d’una persona. Aquestes substàncies poden ser drogues legals, com l’alcohol, el tabac i els medicaments, o drogues il·legals, com ara la cocaïna, l’heroïna o la marihuana.

Alguns dels trastorns per addiccions més comuns són:

  1. Alcoholisme: És un trastorn caracteritzat per un consum compulsiu i descontrolat d’alcohol, cosa que porta a problemes físics, psicològics i socials significatius. Les persones amb alcoholisme poden experimentar una dependència física i psicològica de l’alcohol i poden tenir dificultats per deixar de beure malgrat els problemes relacionats.
  • Trastorn per consum de drogues: fa referència a l’ús problemàtic i compulsiu de substàncies psicoactives, com la cocaïna, l’heroïna, les amfetamines, el cànnabis, entre d’altres. El trastorn per consum de drogues pot afectar negativament la salut física i mental duna persona, així com el seu funcionament social i ocupacional.
  • Trastorn per joc d’atzar: És un trastorn addictiu caracteritzat per la incapacitat per resistir l’impuls d’apostar diners o participar en jocs d’atzar, malgrat les conseqüències negatives que això pugui tenir a la vida personal, familiar o financera. Les persones amb aquest trastorn poden experimentar un augment progressiu en la freqüència i la intensitat del joc, i es poden sentir inquietes o irritables quan intenten reduir o aturar la seva participació.
  • Trastorn per ús d’internet o tecnologia: Aquest trastorn es relaciona amb l’ús excessiu i problemàtic d’internet i les tecnologies digitals, com ara els videojocs, les xarxes socials o l’ús compulsiu del telèfon mòbil. Pot comportar un deteriorament significatiu en les relacions personals, la salut mental i el rendiment acadèmic o laboral.
Trastorns de la conducta alimentària

Concepte

Els trastorns alimentaris són malalties mentals que es caracteritzen per patrons anormals d’alimentació i preocupació obsessiva pel pes, la imatge corporal i el menjar. Aquests trastorns poden tenir conseqüències greus per a la salut física, emocional i social d’una persona.

Alguns dels trastorns de la conducta alimentària més comuns són:

  • Anorèxia nerviosa: És un trastorn en què les persones tenen una preocupació extrema pel seu pes i forma corporal, cosa que les porta a restringir severament la ingesta d’aliments i tenir una percepció distorsionada del seu propi cos. Les persones amb anorèxia nerviosa poden tenir una por intensa de guanyar pes, presentar una pèrdua significativa de pes, desenvolupar rituals dalimentació i exercici excessiu, i poden experimentar amenorrea (absència de menstruació en dones).
  • Bulímia nerviosa: Es caracteritza per episodis recurrents d’ingestió excessiva d’aliments (atracaments), seguits de conductes compensatòries inadequades, com ara vòmits autoinduïts, ús excessiu de laxants o diürètics, dejuni o exercici excessiu. Les persones amb bulímia nerviosa poden tenir una preocupació constant pel seu pes i forma corporal, i poden experimentar sentiments de culpa i vergonya després de les atraconades.
  • Trastorn per afartament: En aquest trastorn, les persones tenen episodis recurrents d’ingestió excessiva d’aliments sense la presència de conductes compensatòries inadequades. Durant els afartaments, poden experimentar una pèrdua de control i menjar en excés en un curt període de temps, sovint fins a sentir-se físicament incòmodes. Després de les atraconades, poden sentir-se avergonyides, culpables o disgustades amb si mateixes.
  • Trastorn d’evitació/restricció de la ingesta d’aliments (ARFID): És un trastorn en què les persones eviten o restringeixen significativament la ingesta d’aliments, però no tenen la preocupació extrema pel pes i la forma corporal com a l’anorèxia nerviosa. Poden tenir aversions alimentàries, por d’ennuegar-se o problemes per satisfer les seves necessitats nutricionals adequadament.

Causes

Els trastorns de la conducta alimentària solen estar influenciats per factors biològics, psicològics i socioculturals. Els factors de risc inclouen antecedents familiars de trastorns alimentaris, baixa autoestima, perfeccionisme i pressions socials relacionades amb l’aparença.

Tractament

El tractament dels trastorns de la conducta alimentària generalment inclou una combinació de teràpia psicoterapèutica, suport nutricional i, en alguns casos, medicació. La teràpia cognitivoconductual (TCC) és un enfocament comunament utilitzat per abordar els pensaments i comportaments desordenats relacionats amb l’alimentació i la imatge corporal. L’objectiu del tractament és normalitzar els patrons d’alimentació, abordar les preocupacions subjacents i promoure una relació saludable amb el menjar i el cos.

Trastorns psicòtics

Concepte

Els trastorns psicòtics són afeccions mentals que es caracteritzen per la presència de símptomes psicòtics, que inclouen al·lucinacions, deliris, trastorns del pensament i canvis en el comportament. Aquests símptomes poden alterar significativament la percepció de la realitat i afectar el funcionament diari duna persona.

Alguns dels trastorns psicòtics més comuns són:

  • Esquizofrènia: És un trastorn crònic i greu que afecta la manera com una persona pensa, sent i es comporta. Els símptomes de l’esquizofrènia poden incloure al·lucinacions auditives (escoltar veus que altres no poden sentir), deliris (creences falses i irracionals), trastorns del pensament (dificultat per organitzar i expressar idees de manera coherent), trastorns del comportament i manca de motivació. Aquests símptomes solen manifestar-se a l’adolescència oa l’adultesa primerenca.
  • Trastorn esquizoafectiu: És un trastorn que combina símptomes de l’esquizofrènia amb símptomes d’un trastorn de l’estat d’ànim, com ara la depressió o el trastorn bipolar. Les persones amb trastorn esquizoafectiu poden experimentar períodes d’al·lucinacions, deliris i canvis en el pensament, així com episodis de trastorn de l’estat d’ànim, com ara la depressió o la mania.
  • Trastorn delirant: Es caracteritza per la presència de deliris persistents i no extravagants. Els deliris són creences falses i fixes que no es basen en la realitat, però que una persona manté fermament malgrat l’evidència en contra. Els deliris poden estar relacionats amb temes com persecució, gelosia, grandesa o malaltia física.
  • Trastorn psicòtic breu: És un trastorn psicòtic de curta durada (durada menys d’un mes). Es caracteritza per la presència de símptomes psicòtics, com ara al·lucinacions, deliris o trastorns del pensament, que poden ser intensos però transitoris. Després de l’episodi, la persona generalment recupera el funcionament anterior.

Causes

Els trastorns psicòtics poden tenir múltiples causes, incloent factors genètics, químics i ambientals.

Tractament

El tractament dels trastorns psicòtics implica una combinació de medicació, teràpia psicoterapèutica i suport social. Els antipsicòtics són el tipus de medicament més comunament receptat per reduir els símptomes psicòtics. La teràpia psicoterapèutica, com la teràpia cognitivoconductual (TCC) i la teràpia familiar, pot ajudar les persones a comprendre i manejar els símptomes, millorar la funció social i desenvolupar habilitats per a la vida diària.

És fonamental cercar ajuda professional si s’experimenten símptomes psicòtics o si se sospita d’un trastorn psicòtic. Un diagnòstic adequat i un tractament primerenc poden millorar significativament el pronòstic i la qualitat de vida de les persones afectades per aquests trastorns.

"Una persona actua i sent,
no d'acord amb el que les coses realment són,
si no d'acord amb la seva imatge mental de la realitat."

— Dr. Eric Berne, metge psiquiatra

comparteix

Recomana salut i benestar

Centre Rocafort | C/ Rocafort, 68, 1er 2a 08015 Barcelona | Telf. 93 289 00 46 | info@centrerocafort.com

@ 2023 Centre Rocafort | Professionals de la Salut